.

.

dilluns, 25 de juliol del 2016

Triatlo Vitoria by Vicent Culi



Després de mig any d’entrenaments, per fi, arriba el dia d’anar-nos-en cap a Vitoria. Dijous decidim eixir Jaume Enguix, Ángela, Vicent, Tupà, Contrí, Mireia(filla Contrí), Sergi, Ivan i Pep, des de’l Fratelli, a les 6:00H, hora on tots no estaben del tot d’acord, jajajajaja. Quina matinada, será precís tant prompte, quina son que tinc, així sense dormir no puc rendir, jo em tire fins la competi dormint a l’hotel, hi había comentaris per a triar, però tots allí a l’hora indicada.

Anem amb la furgo del Tupà i de Contrí, les bicicletes tapadetes amb mantes (la de Jaume Enguix amb manta sworks de Xabia’s bike), motxilla de roba, motxillota de putingues (uns més que altres)… tot un bartul, però tot dins de les 2 furgos.

Anant cap a València, la primera errada d’itinerari. Ivan xarrant-li a Contrí, i va i este escoltant-lo, se’n va recte cap a Tarragona. Es que no pot ser conduir i escoltar!!!! Què som hòmens!!!!!.

Parada a esmorzar organitzada pel nostre esmorzador d’honor Jaume Enguix. Rapidet i marxa cap a Vitoria. Per Zaragossa, segona errada d’itinerari, el motiu el mateix de la primera jajajajajajajaja. Es que no están al loro, a este pas arribem a l’hora de sopar.

Per fi, cap a l’hora de dinar, fi de trajecte. Hotel modernista, al polígon de Miranda de l’Ebre, i habitacions molt confortables. Descarreguem i dinem al bar de l’hotel.

Després de descansar un poc, ens anem a Vitoria, recorregut que farem 249 voltes al llarg del cap de semana. Hem fet més km de Vitoria a Miranda, que d’Ondara a Vitoria. Aparquem perquè el Tupà ja había estat allí feia una semana, i anem cap al centre neuràlgic. Ens donen el dorsal amb totes les instruccions i es nota amb les nostres cares la preocupació que ens ve el diumenge. AAAyyyyyyy mareeee!!!! On m’he clavat jo!!!!!!!. Ara ja no hi ha marxa enrere.

Busquem un lloc per sopar i ens peguem una pateja per Vitoria que si haguerem agafat el garmin fem un 10k segur. Eixa será la sintonía de sempre, durant tot el viatge a l’hora de buscar un lloc per menjar jajajajajaja. Pareixiem Pajares, Esteso amb les gallines darrere.

Divendres ens trobem amb Jaume Aparisi que porta allí des de Principis de juliol, no sé si encara estarà per aquelles terres, perquè no l’ha vist ningú des de l’ironman. Eixim de l’hotel i anem al llac on es nada i es fa la T!. Una pasada!!!!! Espectacular!!!! Ens quedem tots bacabadats. Descarreguem les bicis de les furgos i fem un troç de circuit de bici, un trencacames de sube baja amb arbres gegants als dos costats de la carretera i vaques per decorar el paisatge. I com és normal, adivineu…… Vinga vos ho diré, ens vam equivocar de recorregut!!!!!! Jajajajajajajajajaja!!!!!!!, vam fer vora 60 km i sols voliem fer 35-40. Peró com som molt abrasits, tenim igual i vam traure una mitja de més de 30km/h.

Dissabte fem un suau escalfament, és a dir, 30’ suaus + 6*1000 desc. 2’ + 5*200 desc. 1’ + 25’ suau i estiraments. Lo que normalment es sol dir, un entrenament per soltar cames, jajajajajajajajaja. Com no, dissabte també enem a Vitoria, a vore com està l’ambient, i després anem al llac a deixar les bicis i tots els bàrtuls. Aparquem quasi em mig d’un caminal on els cotxes apuraets podien pasar i anem al box. Primera xarlotà de Vicent i el tupà que no porten el dorsal o pitral. Parlem amb els jutjes jefes i ens diuen que tornem a l’hotel per ell. Siii

hooommmmeeeeeee!!!!! Una ,merdaaaa!!!!!. Ens posem a la cola i fent-nos els longuis i despistats poblerinos, mirant al cel i xarrant de xorraes de lo nerviosos que estavem, despés d control de casc, control de bici, control de material ( si si claro lo tengo todo el la mochilota esta de aquí dentro…)paraules textuals als jutjes, intentem burlar el dispositiu de seguretat i entrar dins del box. UUUUUFFFFFFFF menys mal que hem pogut entrar. Ho deixem tot arreglat i a dormir que al san demà tenim molta matraca per davant.

Diumenge, dia de la gran prova final, a les 5:00 a l’entrada de l’hotel, tots sense parlar, rostres seriossos, el Ganivet a la boca, i ens falta un membre del grup!!!!!! Jaume Enguix!!!!! On estàAaaaaaaa!!!!!!!! S’ha rajat???? Estarà malalt???? Finalment s’ha adormit, eixes matinades no son per a ell. No he vist mai a ningú estar preparat i menjat amb tant poc de temps en 24 segons es va despertar, menjar, ficar-se el mono, xandall, i dutxar-se jajajajajaja.

Apleguem a Vitoria i agafem autobusos cap al llac, una boira que te cagas, no es veía res de res, i es retrasa primer 15’, després 30’, i finalment 45’ i escampa la boira. Tot eixò amb el neopré col.locat i els nervis que eixiem pels ulls. Temps que aprofitem per anar a vore el terme del voltant i deixar un recaet. Alguns 2 voltes van anar ¡!!!!!!!!!jajajajajajajaja.

Primera eixida del half amb els nostres representants Jaume Enguix i Tupà. 30’ després eixida del full Vicent, Ivan , Sergi, Contrí, Pep i Jaume Aparisi. Zona el mmmeeeeecccccc!!!!! I a nadar amb un aigua queteta sense meduses, però amb 800 triatletes donant braçades i galtaes. Acaba la natació al llac, espectacular!!!! I enfilem cap a les bosses de la T1, agafem la bici i es veu quasi 1500 bicicletes totes en un carril. Una image preciosa, tots acoplats amb les seues bicis. Recorregut com he dit abans trencacames, amb vent i molta molta calor, però molt guapet. Llàstima el nostre Pep que va haber d’abandonar per patir 2 punjades en la mateixa roda, sino haguera realitzat una gran carrera.


Deixem la bici a Vitoria, a uns voluntaris, i ells ja s’encarreguen de guardar-la, no ho había vist mai, com un pro. I ara és el momento on comença realment l’ironman, a l’hora de correr. A tot eixò, Pep,Jaume Enguix i Tupà ja estaben preparats per animar-nos junt a Ángela, i la familia de Jaume Aparisi, i la germana cunyat i nebots de Vicent (quina alegria de vore’ls). Ens anem trobant al llarg del recorregut i ens saludem, però al llarg del temps les cares van canviant I cada volta més demacrats. Recorregut per dins de Vitoria, precios, la gent loca animant, no ho había vist mai la gent així d’eufòrica. Sensació innarrable, és per poder viureu en les vostres pells. Tot el recorregut replet de gent animant i desgallitant-se, com si et conegueren de tota la vida. Aupa Ondarrra!!! Aupa Ondarroa!!! Aupa Ondurra!!!! Aupa Andorra!!!! Tot menys Ondara, jajajajajajajajaja. Finalment el km 42 de la marató i final de la competi, entrada a meta espectacular.

Tots nosaltres contents de l’esforç realitzat i agraïr a tots pels ànims rebuts i seguiments des d’Ondara.

Triatló molt recomanable per fer I organització espectacular, cap detall se’ls escapa als de Vitoria. Un 10 per a tots, organització, animadors, seguidors I triatletes.