.

.

dimarts, 28 d’abril del 2015

La Mediterranean Extrem (by Ricando) i Marxa BTT Onil (By Isabel)

La Mediterranean Extrem 2015, una prova per a penjats!!!!




Divendres 17 de abril,  arribava per fi el dia desitjat per els quatre boixos de la mtb.  
Després de molts kilómetres d’entrenament  dalt la bici i algo més, allí estavem; Jaume, Pons, Pistola i jo, apunt per a disputar la prova de tres etapes amb la mtb.  
1 Castello- Morella  146 km   amb 4000 desnivell aprox.
2 Morella – Morella   55 k.    amb 1900 desnivell aprox.
3 Morella – Benicasim 143 km amb 3000 desnivell aprox.
Com podeu vorer una autèntica animalada, tot per camins i sendes, el asfalt no va representar ni el 5 % del recorregut.  Una prova que el primer dia ens va desfer físicament, el segon vam disfrutar com a xiquets ja que la majoria de baixades eren per sendes espectaculars i el tercer dia era per a morir-se, ja que exigia molt de lo físic peró també cabet.  
En la primera etapa vam arribar fundits, el temps que tenia establert l’organització era de 14 h i nosaltres la vam fer amb 13 h . i 55 m. Vam estar donant-ho tot durant tot el dia, els ports de muntanya eren espectaculars, tota la vida m’enrecordaré de lo que hem va costar arribar a Culla i lo bona que estaven les coques de Cinctorres.  Durant tot el dia vaig passar per moments de rampes, preocupació per no arribar, alegria de vorem allí baixant sendes com un “loco” i al final amb satisfacció per creuar la meta de Morella.  Vam arribar tardet i sols vam tindre temps de una bona dutxa , sopar i  a dormir com es puga, ja que després de totes les barretes, gels, salts… es fa difícil tancar l’ull. 

El dissabte era dia de gaudir al màxim, aquesta etapa Pons i jo la coneixiem en part i sabiem que ens trobariem uns camins per a pujar en bon estat i unes baixades espectaculars.  Despres d’un desdejuni ben carregaet apleguem a la sortida, com sempre el últims en arribar, els de Ondara.  Eixida rápida i a buscar els desitjas barranquets amb l’aigua corresponent, aixó de baixar no dura res i de sobte un altra vegada cap amunt, les cames de moment responen i despres de uns 10 km. comença les sendes mes espectaculars, baixem sense problemes o almenys aixó es el que creiem.  Al km 20 arribem al primer avituallament i sorpresa!!! Pistola esta sentat i ens explica a tots tres que en una trialera ha fet una visita al barranc, te un colp molt doloros al quadriceps i no te mes remei que abandonar, llàstima perque el tio anava molt ben clasificat en el seu grup d’edat.  A partir de ahí comença el calvari de Pons, l’esquena li esta portant de cap i en cada kilometre que avancem es troba pitjor.  En el últim avituallament decideix baixar el ritme i ens diu que esta bé per arribar a meta, queda una pujada prou pronunciada i una trialera que acabarà desfent-li la esquena.  Pues res, per desgracia Jaume i jo ens quedem sols, quan ens quedavem un poc menys de 15 km.  Apleguem a meta pero avui sense molta alegría, la nostra preocupació era la última trialera perque era molt pedregosa i sabiem que Pons patiria mes de lo degut.  De sobte en menys de 10 minuts de diferencia arriba, amb un aspecte molt dolorit pero eixe tio es molt dur vaig pensar.  Despres de 6 h. 30 m. de bici sense parar tocava una vesprada de descans i preparar de la millor manera la última etapa.  Ens anem al briefing, ens expliquen el recorregut de la última etapa, allí ens diuen que no será fácil i que els ultims kilometres es requereix de molta força ja que està la pujada “Al Bartolo”.  Una vegada finalitza la xarrada ens anem tot coixos, dolorits i magullats a sopar, cal que carregar forces perque demà es presenta molt dur.  La anècdota del viatge va ser que quant tornavem al Hotel ens trobem de cara al president Rodriguez Zapatero junt amb Ximo Puig, aprofite per a saludar-los i fer-me una foto amb ells. 
A les quatre i mitja del matí del diumenge sona el despertador, es fa molt dur alçar-se per anar a menjar algo.  Abans de anar al desdejuni Pons ens comunica que no perdra l’ eixida, la esquena li ha dit prou.  Una llastima perque per a vindre açi hi ha molt de sacrifici darrere, pero a vegades en l’esport passen aquestes coses.  Per un altra banda Pistola decideix provar de eixir i arribar fins que puga, quin animal, aquest tio es més dur que el ferro.  Pues res, com sempre els ultims en arribar a la eixida erem nosaltres, pero aquesta vegada sols tenia a Jaume per aguantar-me.  Donen la eixida a les 6 h. 30m. del matí i cap avall dos kilometres, que fred vaig patir en eixe ratet, de sobte cara amunt, ens esperaven uns 25 primer kilometres prou durets amb unes pendents prou pronunciades.  L’inici per a mí va ser molt dramàtic, anava molt mal, la panxa no havia digerit be el menjar i hem trobava fatal, pero ahí estava Jaume animant-me i tirant de mí per a que no deixara de pedalejar, poc a por vaig anar trobant-me un poc millor.  

Fins el primer avituallament vaig anar molt tranquil, estava molt preocupat per no poder aguantar tantes hores, des de el km 50 fins el 90 aprox. era un terreny que coneixia, ja que el any passat va anar tambe per açí, aixo hem fa agafar algo de confiança i recuperar la motivació.  El problema era a partir del 90, de ahí fins el 130 eren tots de pujada, al principi amb poc de desnivell pero cada vegada els camins empitjoraven, sendes, pedres, creuar rius amb aigua fresqueta … no hi havia manera de agafar un ritme constant a mes, cada vegada que preguntaven algú a on estava el próxim avituallament  cadascú ens deia una cosa, el cabet meu no podia més, ja no sabia si menjar, beure, pendre gels, ferme clembuterol en vena …. Pero bé, al final arribem patint als peus de la pujada del “Monte Bartolo”, agafem força en  l’avituallament i decidim mamprendre la pujada, eren 5 km amb 600 metres de desnivell.  Com podeu imaginar ens vam tirar una bona estona per arribar fins les antenes, una vegada allí el senyor Jaume hem deixa fer-me la primera foto, les nostres cares eren de alegría perque sols ens faltaven 11 km per arribar a meta i eren tots de baixada.  Comencem la baixada i quant el nostre cap ja estaba pensant en vorer la mar de sobte Jaume crida fort, MERDAAAAA!!!! Ha rebentat la roda de darrere, allí ens posem algo nerviosets i tractem de canviar-la lo mes ràpid possible però la cosa es complica, ja que la cadena té una volta i no la podem desfer, en aixó que arriben dos tios que anaven darrere de nosaltres, ens ajuden en el tronxacadenes i sol.lucionen el problema, que tios mes grans xeee!!!, com estavem alteraets per la incidencia fem un descens vertiginos i sense donar-mos conter ens la juguem en un parell de vegades.  De sobte, ja estem entrant en Benicasim, quant ens queda sols un kilometre ens felicitem i ens donem conter que l’animalada esta ja esta finalitzada, entre a meta amb unes llàgrimes d’emoció perque no es per a menys, som FINISHERS de una prova molt dura, he sacrificat moltes coses per a poder creuar eixa línea i ara ja es una realitat. Allí en meta ens esperen Pons i Pistola, este tio esta fet de un altra pasta, el dissabte es pega una ostión de por i el diumenge fa el recorregut amb 8 h. 10 m. Per la nostra part ho fem amb 11 h i 53 m, una barbaritat de hores de silli, sumant els tres dies a Jaume i a mí ens eixen 32,5 h.  Sols hem queda el mal sabor de no poder creuar tots tres la meta pero potser aixó siga la excusa perfecta per a poder buscar un altra prova de aquestes caracteristiques.  





III MARXA DE BTT VILLA DE ONIL


Mensaje en el wasap, de LA PATIÑO A LA ISI... "Morena, que haces el fin de semana del 26 de abril?.
En fin, que Norma le dio con el dedo al clic del ratón y nos inscribimos en la III MARXA DE BTT VILLA DE ONIL.
Todos sois conocedores, que ambas tenemos el título a las abrasietas del club, pues claro, como yo soy la más mayor, tengo que ser más abrasieta que la Norma y comencé a entrenar, el mismo martes. Que si 18 km de asfalto, que el jueves, otros tantos de montaña, que el viernes 80 de flaca y el sábado, para rematar la semana, doblo entreno, mañana 2500 de piscina y tarde, la cursa de Teulada... es decir, que mientras Norma se ganaba el jornal de todos, doblando turnos en la cafetería, yo, me gastaba el jornal de ella, zampando bollos para reponer las fuerzas que iba perdiendo...
A todo esto, suena el despertador el domingo 26, eran las 6 de la mañana y al intentar levantarme de la cama, me dí cuenta, que "no sentía las piernas!" porque será?
A las 6.30 horas, ya estábamos todos en la furgo... btt's, La Patiño, el flaco, la gosseta (que no falte mi talismán) y yo; mirándonos con caretos de "que coño hacemos aquí!" y claro, cual de todos, con la cara más descompuesta... jaaaaa... y Norma venga a decir, "quien coño me mandará tocar el ratoncito con el dedito" jaaaa.
Llegamos a Onil temprano, Bonmatí tardó poco en llegar. Dorsales, mear dónde uno pueda y venga, vamos a colocarnos a la fila...
Norma venga a decirme "Isa, hay que apretar que tú hoy haces podium!" y yo la contestaba, si... apretaré, pero el culo, porque no he ido al aseo y me ................
En fin, que comenzamos la marxa entre risas y el click click de los cambios de las cerca de 800 btt's. Ibamos los últimos y la verdad, es que la fotografía que se grabó en mis retiras eras preciosa, todo un gusano de ciclistas... me recordó a la Orbea Monegros... y pensé "creo, sinceramente, que voy a dejar las carrera a pie para volver a la btt"... pero esa idea se me quitó en el primer rampón del día...

Me cago en to!! soltó la Norma... jaaaaa... y entre, "quien me mandaría a mi poner el dedito en el ratoncito!" y yo diciendo "joder con el de la moto!"... nos metimos una "ostia" que casi la Norma se nos queda en la curva... jaaaaaa



Pasamos los primeros 20 km entre sudores, rampones y suspiros... nada más colocarnos en el segundo avituallamiento, dónde German se lanzó a las gominolas como hambriento a un bocata de jamón, salimos escopeteados hacia el reto de kilómetros. 
Al final, como sabeis, todo llega... y, bueno... el ser humano es así, el sufrimiento se queda reflejado en un relato como este y luego, salimos super sonrrientes en las fotos, vamos, como si no hubieramos sufrido na de ná.



El avituallamiento de meta, espectacular y como regalo a todas las féminas, una muñeca... jope, la verdad, así si que da gusto venir a estos sitios... 
Y como soy la que se ha encargado de esta redacción, decir que "contigo, Norma, al fin del mundo!, que eres más dura que la piel de un lagarto y MORENA.... dale la muñequita ya a la hija de Carolina, coño!!!" 
GRACIAS.... 




dijous, 23 d’abril del 2015

TRIATLÓ DE BENIDORM 2015 (BY VICENT PEGO)




Aquest any la representació de l`Ondaara Tri-Esport al Triatló de Benidorm va ser bastant novençana, i tots 

ells en la distància Sprint.

    La “Tripulació” va estar composta per  4 abrassidets: Ivanet II, el gran Lluís B. (2 figures de Benidoleig que 

debutaven), Moisés i  Vte. Pego.

    L’expedició va quedar concentrada a les 7:45h. al parking de “Colau” per partir cap a Benidorm, en arribar 

soltavem els cotxes en mitat d’una rotonda i…..” faeneta” per les dones.  “Ens podrieu aparcar els cotxes, per 

favor?”. I allà que anavem els 4 amb les bicis i tots els bàrtuls cap al box a recollir els dorsals  i entrar el 

material. Després sessió de cafè, vestimenta, toilet i escalfament.

   Tot una  aventura el Neopré, l’aigua estava neta i el dia meravellós, dels comentaris de “meduses” ni ens  

enrecordavem, però alguna hi havia, i ens va respectar. (Les vaig veure escalfant, però no vaig voler comentar 

res als compays perquè…..).



   La sortida es va retrassar, com  no?  Els debutants , una mica nerviosets, demanaven consells i Moisés  i jo, 

en la messura què ens era possible, els anavem motivant. La part de natació era la més complicada per 

nosaltres, però la vam superar en bones sensacions; bueno Ivan II comentava que va  “rebre” un poc i que en 

algún momento buscaba la “Zodiac” en la mirada…



  Ixint de l’aigua jo veig que Moisés estava uns 10 metres davant de mi i pensé: “No ha anat tant mal malgrat 

les molèsties d’esquena…..”.  Una vegada en Box, i agafant-me la transisció en tranquil·litat per recuperar, veig 

que Lluís B. ix abans del box. Per darrere però no mlot lluny de nosaltres estava Ivan II.

   El recorregut de la bici era bastant tècnic, amb rampes dures i baixades perilloses, però també en 2 bons 

trams per a tirar fort. Eren 4 voltes a un ciruit de 5km. A nivel personal  la darrera volta ja vaig tirar més fort, al 

llarg del recorregut no vaig poder “pillar” ninguna roda interessant…… Els companys, amb bon ritmet i en les 

mateixes possicions que ixien del Box en les bicis, arribavem a la T2.

    En els 5km de la cursa ens creuavem i animavem  els  4 continuament. Moisés va imposar un bon ritme i les 

cames li van respondre millor de lo esperat, degut a què la vesprada d’abans havia competit a la máxima 

intensitat en la Cursa de Verger. Luís B. anava a un bon ritme  per ser el seu primer Tri, i jo amb por 

d’augmentar el ritme   per la lessió de les vértebres anava fent, amb l’ojectiu d’acabar la prova. Als darrers 500 

metres vaig decidir augmentar un poc el ritme i vaig poder recuperar 3 posicions, però no agafar a Luís B. Ivan 

II amb un ritme més suau, acabava amb èxit la prova.

   Al trobar-mos els  4 a la zona d’arribada les sensacions eren positives i els sentiments d’alegria.

  Una experiència molt satisfactòria i amb comentaris d’apuntar-mos al pròxim ja !!!!!!!!!!!!!!





dimarts, 21 d’abril del 2015

TRIATLON LD DE ARENALES113 (BY VICENT CULI)

Com cada any, l'Ondara tri-esport, competeix en el triatló d'Arenales 113.
Aquesta vegada, la primera expedició  va anar divendres de vesprada per poder deixar tots els bàrtuls. La segona remesa, es va alçar de bon matí per poder estar en Arenales del sol prompte, perquè encara havien d'arreplegar els dorsals.
Una vegada es fa de dia, ens trobem tots al box, i comencen les plorataes del dia. Uns que si açò, els altres que si açà!!!!! espectacular les llàgrimes que treen del ulls.
Divendres ,Toni ens va donar una nit de perros, que si el muscle, que si l'esquena, i ell vinga la pastilla, que deia que eren ibupofrenos, però jo crec que eren ibutorpedos. El tio tot llonqui tota la nit, ara entenc, perquè no podia dormir, a les 3 del matí, ja anava amb el wasap i Manu i jo sense poder pegar ull, eixò ens falta a nosaltres!!!!

Bo, tornem al dissabte, entre ploratà i ploratà, com sempre ve el jutge i ens tira fora, cosa normal entre nosaltres, sempre els últims en eixir del box. El box tot banyat amb xarqueros, però ja sabeu de que eren.... plorons més que plorons!!!!!!!


Ens enfundem el neopré i anem a l'eixida, en eixò que Toni perd un tapó de l'orella,mal rotllo.... i no el trobem de cap manera, calfem i al liooooooooo!!!!!
L'eixida dels uelets amb Sergio, Ivan i Toni, van correr vora mar uns 200 metres, en conter d'entrar a l'aigua en diagonal, jo forta jutge, tots tarjeta roja!!!!!
Uns minuts després ix Ronda mab el no federats i després els jovenets en l'última eixida Joanfe, Pep, Vicent i Manu.

L'aigua en perfecte estat, planeta, sense bixets que piquen i bona temperatura. Eixim tots de l'aigua i enfilem a agafar les bicis, ja sabem de sobra com ix cadascú de l'aigua, no?, el tauró Alberola davant de tot, el tio abrasitttttttttt!!!!!!!

Circuit de bici de 86 km a una sola volta, ràpid, amb pocs repetxets i amb vent fluix, ideal per poder volar dalt la bici. anem arribant poc a poc al box amb les bicis, i ve la sorpresa del dia. Allí tirant fotos, xocant-nos la mà, animant... tot eixò pot fer-ho un home a la volta?, doncs sí!!!! Pau ho pot fer, allí estava el tio, pareixia que estaguera a tots els llocs, es multiplicaba com Goku. Quin crak!!!!! Moltes gràcies Pau!!!!!
Però era hora de l'infern , comença la cursa a peu, escales, rampes, trams d'arena, dunes, pasarel.les, camins de pedres, amb un calor sufocant. Allí anem trobant-nos tots pel camí, i com no, anem enimant-nos, perque falta feia. I com no, Pau allí, plantat com un siri, sense veu el tio.

Va fent-se mig dia i la gent comença a arribar, primer Alberola, Ivan, Toni, Joanfe, Pep, V. Pastor ,Manu i Emilio Ronda.




Ara ve la sorpresa!!!!! Alberola i Ivan, pòdium en el seu grup d'edat. Quins màquines!!!!!. Toni supertriatló amb mal d'esquena i muscle, Joanfe tocat de la cama i sense entrenar, Pep no entrena des de gener, però tots ahi davant estan els abrasits. V.Pastor Manu i Ronda sense tindre res de res ,entrenant com a cerdos i queden davant nostra. Eixò no hi ha dret!!!!!!, jajajajajajajaja.

L'any que ve, vaig a lessionar-me, a vore si els puc guanyar a esta banda d'abrasits plorons.


Com no ,un triatló de lo milloret, amb rises, bona companyia, bon rotllo i alegries.
L'any que ve, més i millor. Fins l'any que ve!!!!!














dimarts, 14 d’abril del 2015

TRIATLÓ DE GANDIA (BY VICTOR CONTRI)




El Dissabte per la vesprada escomençava per a molts del Ondara tri-esport la temporada de triatlóns del 2015 en la VII edició del tri de Gandía.
Cap allà que ens anarem un bon grupet d´abrasits i alguna que altra abrasida.
També era el debut en triatló d´algún membre d´aquest gran club. I, a aleshores, el meu estreno vestint els colors Tri-ondareros.
En arrivar a Gandía, bicis amunt i bicis cap avall, Joanfe en les mans plenes de DNI arreplegant els dorsals de tota l´expedició Ondarenca, en fí, un show.
A nivel organitzatiu, un poc de descontrol en la entrega de dorsals i com no pot ser d´altra manera, el retràs en donar les eixides.
Vora 20 minuts després del previst, donaven l´eixida als participants del super-sprint, en el qual, no hi havia cap Ondarero.
Mes tard, donaven l´eixida als no-federats en distancia sprint, a on  Pau, Mori i Rafa anaven a donar- ho tot.
Al poc, donarien la eixida de les xiques, en la cual estaba  la nostra Inma, que debutava en triatló. I menudo debut!  Li va posar ganes la xica. Enhorabona Abrasida!!
I mentres les xiques feien el seu triatlò, els federats ens preparaven per al nostre.
Allí, en els neoprens posats, estavem, Alberola, Sergio H. , Pep, Joanfe, Toni, Jorge, Ramos tots nerviosets, plorant o diguent que  quasi no havem entrenat .
En un retràs de mes de 30 minuts, ens avisen de que podem anar nedant fins a la eixida de la natació, que es faría en flotació.
Ens posem a nadar i…redeu!! L´aigua està congelà. Espere que donen l´aixida ràpid i no ens tinguen surant molt de temps.
De sobte donen l´eixida i tots a pegar braçades, patades i punyades. Ja se sap, la natació en els triatlóns es un esport de contacte.
Per la meua part, intentant no desviarme molt i buscant espais per nedar sense trobarme tapons.
Al acabar la natació, “tiburón” Alberola i Toni Morant ja havien sortit de l´aigua i quasi al mateix temps, Pep, Joanfe, Sergio H, Jorge i Jo eixiem cap al box a per la bici. Ramos li van pegar una patada en la boca i li van desencaixar la mandibula els tios animals, i el tio va seguir con dos cojones.
En el Box després de un moment de confusió, soc capaç de trobar la bici penjada en el box, col·locarme el casc i el dorsal i a pedaletjar els 21 kms per els carrer del Grao (de Gandia).
Escomençe a tirar jo a soles, però al moment, m´adelanta Joanfe com un avió i el pobre Pep darrere en el gantxo tirat.
Collons el Joanfe que fort està!
En un montó de chuparodes darrere, Joanfe pega el “hachaso” i ens deixa a tots clavats ahí, aixina que acabem fent grupet i a fer relleus uns pocs, mentres s´aprofiten molts. Es lo que tenen les proves en drafting.



En la tercera volta de la bici, ens adelanta un nombrós grup en el que es trobava Jorge ,amb el cual, pràcticament arrrivaría a meta.
El sector cicliste va passar sense cap contratemps i en arrivar a la T2, Jorge, Pep i Jo anavem pràcticament junts. Escomençem a correr i al moment ens creuem en Alberola que ja anava a afrontar el pas a la segona volta de carrera a peu.
Aproximàdament mitg kilòmetre darrere d´ell, Toni Morant i Joanfe anaven fent-se companyía .


Mentres tant, Jorge i Jo anavem junts perseguits de prop per Pep.
També ens creuarem en Sergio Hostalrich, que malgrat unes molesties al genoll, va tindre que abandonar quan li faltava poc per arrivar a meta.
Els demés, finalment creuarem l´arc d´arrivada en molt bones posicions, destacant la 3ª posició i trofeu per a Sergio Alberola en la categoría de Veterans 1.
Enhorabona Crack!



En definitiva, un bon escomençament de temporada, agafant ritmes i trencant un poc el gel i afrontar proves mes llargues per a la temporada 2015.

CLASSIFICACIÓ ONDARA TRI-ESPORT












...