.
divendres, 25 de desembre del 2015
dilluns, 23 de novembre del 2015
Sopar Cloenda Temporada 2015
Divendres 04 de desembre quedarem a les 21.00 al Bar Txoco, del Carrer Loreto de Dénia, per anar desprès al Restaurant La Seu, on soparem, com ja és costum els darrers anys.
Abans del sopar, i ja en La Seu, farem la Reunió de planificació de la temporada 2016
a les 21.40h. (es prega puntualitat per no tindre que tallar la reunió
cada vegada que entre algú i no tindre que tornar-ho a explicar tot...).
Temes a tractar:
1- Federació tant del club com de cadascú dels components, terminis per federar-se.
2- Calendari d'entrenaments del Club.
3- Disfressa per la Sant Silvestre d'Ondara i anar tots junts (dimarts 29 de desembre).
4- Precs i Preguntes.
Desprès tots a sopar:
Menú de 25€:
En acabar el sopar tots al Carrer La Mar, de festeta, "hasta que el cuerpo aguante"!!!
Per apuntar-se al sopar, fer "CLIC ACÍ" i apuntar-se al full!!!
Qui no estiga apuntat abans del dimecres 02, no tindrà reservat per sopar!!!
Temes a tractar:
1- Federació tant del club com de cadascú dels components, terminis per federar-se.
2- Calendari d'entrenaments del Club.
3- Disfressa per la Sant Silvestre d'Ondara i anar tots junts (dimarts 29 de desembre).
4- Precs i Preguntes.
Desprès tots a sopar:
Menú de 25€:
En acabar el sopar tots al Carrer La Mar, de festeta, "hasta que el cuerpo aguante"!!!
Per apuntar-se al sopar, fer "CLIC ACÍ" i apuntar-se al full!!!
Qui no estiga apuntat abans del dimecres 02, no tindrà reservat per sopar!!!
divendres, 20 de novembre del 2015
MARATÓ DE VALENCIA 2015 (by Jorge)
XXXV é MARATÓ DE VALÈNCIA
El passat diumenge 15 novembre l'Ondara Tri-Esport va participar en la XXXVé Marató de València. Els triatletes, en aquesta disciplina d'atletisme, van travessar l'arc de meta situat a l'emblemàtic espai de la Ciutat de Les Arts i les Ciències. La prova que consta de 42,195 km va aconseguir un nou rècord batut pel keniata Mwangangi amb una marca de 2hores, 6 minuts i 13 segons. D'aquesta manera Marató València es col·loca l'octava a nivell mundial i primera del territori nacional. També, la namibia Naigambo va treure tres segons menys al rècord valencià fent 2h, 26minuts i 58 segons.
Per la seua banda, els triatletes ondarencs Pep Giner, Jaume Aparisi, Joanfe Ribes, Jaume Enguix, Vicent Pastor, Jorge Llàcer, Sergi Soler, Iván Payà i Jose Gilabert van aconseguir bones marques, alguns fent sub 3 hores com Enguix i Ivan. Altres, i tenint en compte algunes circumstàncies, pocs minuts darrere de la marca 3 hores.
Debutants en aquesta modalitat de distància llarga van estar Jaume Aparisi i Jorge Llàcer. La llebre del Club, Soler, va tindre algun contratemps i va acabar amb Pep Giner qui va baixar la seua marca personal.
També Vicent va entrar per l'arc de meta acomplint així tots finalitzar la prova. Una prova dura, que tot i que la vam preparar a consciència i sabedors de la duresa, com diuen els maratonians Carles i Pitxana (Pràctics durant la Marató), mai se li pot perdre el respecte a una Marató.
Comptat
i debatut, una prova més on participa l'Ondara Tri-Esport, al qual van
coneguent més, perquè ja ens canta l'speaker Recaedo, "Otro maratoniano
más de l'Ondara Tri-Esport". Tot en un entorn on la festa per l'esport i
el running hi van ser protagonistes acompanyat d'una jornada
assolellada.
També van participar la secció de fémines al 10k de València on vora 8000 atletes van realitzar el recorregut pels carrers del Cap i Casal. Totes van travessar l'arc de meta representant així al Club en aquesta modalitat. Van participar Carol i Eva.
El passat diumenge 15 novembre l'Ondara Tri-Esport va participar en la XXXVé Marató de València. Els triatletes, en aquesta disciplina d'atletisme, van travessar l'arc de meta situat a l'emblemàtic espai de la Ciutat de Les Arts i les Ciències. La prova que consta de 42,195 km va aconseguir un nou rècord batut pel keniata Mwangangi amb una marca de 2hores, 6 minuts i 13 segons. D'aquesta manera Marató València es col·loca l'octava a nivell mundial i primera del territori nacional. També, la namibia Naigambo va treure tres segons menys al rècord valencià fent 2h, 26minuts i 58 segons.
Per la seua banda, els triatletes ondarencs Pep Giner, Jaume Aparisi, Joanfe Ribes, Jaume Enguix, Vicent Pastor, Jorge Llàcer, Sergi Soler, Iván Payà i Jose Gilabert van aconseguir bones marques, alguns fent sub 3 hores com Enguix i Ivan. Altres, i tenint en compte algunes circumstàncies, pocs minuts darrere de la marca 3 hores.
Debutants en aquesta modalitat de distància llarga van estar Jaume Aparisi i Jorge Llàcer. La llebre del Club, Soler, va tindre algun contratemps i va acabar amb Pep Giner qui va baixar la seua marca personal.
També Vicent va entrar per l'arc de meta acomplint així tots finalitzar la prova. Una prova dura, que tot i que la vam preparar a consciència i sabedors de la duresa, com diuen els maratonians Carles i Pitxana (Pràctics durant la Marató), mai se li pot perdre el respecte a una Marató.
Recordar l'esforç que ha
dipositat el nostre míster, Sergi Torres, durant els entrenaments, qui
malauradament no va poder acompanyar-nos per una lesió igual que Kiko
Ríos.
I si pensàveu que anava a ser seriós vos puc contar que només arribar el cagaor
es va fer menut. El Levante_EMV anuncia que els llauradors de l'Horta
Sud de València (vora El Saler) han vist inexplicablement com en dos o
tres dies han crescut carxofars, faves, arrossars, penques i floricols
desmesuradament. També han dit que al MacDonalds del Saler ja té la nova
"Hamburguer el cagaoret". Per últim, sensibilitzar-nos amb Jaume
Aparisi qui continua indignat per les despullaes dels maratonians/es en
arribar a les consignes de les motxilles, des d'ací ens solidaritzem amb
tu.
Trobe que va ser més dur la tornada al cotxe, a uns 700 metres de la Ciutat de les Arts i les Ciències, que tota la marató.
També van participar la secció de fémines al 10k de València on vora 8000 atletes van realitzar el recorregut pels carrers del Cap i Casal. Totes van travessar l'arc de meta representant així al Club en aquesta modalitat. Van participar Carol i Eva.
divendres, 23 d’octubre del 2015
I CAN GANDIA - TRIATLÓ IRONMAN By Víctor Contrí
CRÒNICA TRIATLÓ FULL ICAN GANDÍA 2015
El passat diumenge día 18 d´Octubre es va celebrar a la capital de la comarca de La
Safor la segona edició del ICAN Gandía.
Hi havíen varies novetats respecte a la edició de l´any passat. Per una banda, havíen
inclòs la modal·litat de Half ICAN, la qual eixiría 15 minuts abans que la modal·litat Full
Per altra banda, el canvit del circuit de natació que es desenvoluparía dins del Port de
I com a sorpresa d´últim hora, el día abans ens van informar que el circuit del segment
cicliste es faría a 4 voltes de 45km cada una.
En aquesta ocasió vaig ser el únic representant del Ondara Tri-esport en pendre part
en aquest triatló.
Personalment, vaig arribar en molt bon estat de forma. Gran part d´això li ho tinc que
agrair al Mister Sergio Torres. Estava molt motivat perque els entrenaments havien
segut bons i tenía molt bones sensacions.
El divendres vaig anar a Gandía a per el dorsal i el dissabte a la vesprada a deixar la bici
al box i les bolses a la carpa de transicións. Després a casa a sopar i a dormir. El
diumenge es presentava un dia llarg (molt llarg).
DIUMENGE (dia D) 05:00am
Sonen els despertadors. Desdejuny fort, repàs de no oblidar cap cosa i caminet cap a
Arrive al voltant de les 06:30am i acaben d´obrir els boxes. Cap a dins que anem a
col·locar els bidons a la bici i ultimar detalls en les bolses de transició.
Després, a la furgona a posarme el neopré, i esperar a que cridaren per donar les
Al voltant de les 08:15am, van donar l´eixida de la modal·litat Half, mentres, els que
anavem a disputar la llarga, ens miravem. Algúns en cara de corder degollat i altres en
cares de susto.
Al voltant de les 08:30am ens criden a la càmara de eixida i tots a botar dins l´aigua
desde el port. La eixida es va fer en flotació. Casi sense temps de col·locarnos, van
donar l´eixida i les típiques patades i colçades a la cara, encara que en aquest triatló,
donat el baix nombre de participants ( uns 300), la massificació de nadadors no va ser
molt gran.
Me vaig col·locar a la banda exterior i mes o menys a la mitat de l´aglomeració i
agafant un ritme cómodo en vaig disposar a completar el primer segment.
Cal dir que el circuit de natació, va ser prou desastrós per diferents motius.
Poques piragües de l´organització ( jo vaig contar 2), l´ausencia de un circuit de boyes
en rectangle , lo que va ocasionar, que els nadadors que anaven, xocaven
literal·lament contra els que ja tornaven, gent retallant fins dos boyes i que el últim
tram era contra el sol naixent i les corrents de la bocana del port, lo cual obligava a
modificar el rumbe constantment.
A banda de tot lo anteriorment citat, el circuit estava entre 4200 i 4400 metres segons
el gps que ho registrara i per aquest motiu , a mes d´un, se ens va fer etern.
Be! es lo que hi havia i res es podía fer al respecte mes que nadar fins la T1.
Després de estar 1h19´dins l´aigua, me vaig dirigir cap a la carpa de transicions per tal
de llevarme el neopré, ficarme el maillot, el casc, dorsal, etc... i cap a la bici.
Error de càlcul buscant el pasillo de la meua cabreta i amonestació per part de la
simpàtica jutjessa de la federació, que molt “ amablement” m ´indica que tinc tarjeta
groga. El motiu, passar sota la barra dels penjadors de bicicletes.
I en eixe moment, com a espectador passiu, el meu amic i rivàl en nombrosos triatlóns,
TONI RIERA, el abrasit mes matiner. Que grande eres Toni!
Seguidament, puje dalt la bici per tal d´afrontar 180km. Cal dir que mentres nadava,
anava fent càlculs de temps, per tal de passar cada una de les 4 voltes de bici en el
mateix temps. Per tant, si volia fer una bici cómoda en 5h40min, cada volta m´havía
d´eixir a 1h25. I aixina ho vaig fer. Com un rellotge. El mateix ritme al llarg dels 180km,
excepte l´última volta, donat que el vent va fer acte de presencia i vaig baixar el ritme
per tal de no fundirme.
En quant a les 5h40 que vaig passar dalt la bici, les sensacions eren prou bones, ritme
relajat i menjant cada 30 minuts aproximàdament. Després, al acabar la prova, en vaig
adonar, que la ingesta de menjar va ser força insuficient, motiu per el cual, en vaig
quedar sense “gasolina” en la primera part de la marató final.
Valorant el circuit de bici, personalment el vaig considerar prou “monòton”. I es que 4
voltes en va semblar un poc “ apanyo d´últim hora”. Però això ja es una opinió
En les revoltes al arrivar a Gandía , ja es veien algunes cares conegudes del Ondara Tri-
esport, com Ramos, fent unes fotos xulisimes a una de les rotondes de la entrada a la
platja de Gandia.
Gracies Jose per les fotos!
Al voltant de les 7 hores de competició, tocava la T2. Ja només faltava correr 42km. No
res, poqueta cosa.
En vaig canviar, sabatilles ,visera i ulleres i tranquilament a correr. En eixe moment les
sensacions i el ritme eren bons i els primers 10 kilometres van passar be, no obstant,
anava sentint que el estomac no tolerava res i tot lo que ingería me sentava mal i clar,
al voltant del kilometre 15, el rendiment va baixar a nivells lamentables.
Però en eixos moments, vaig vorer als tri- abrasits animant a la entrada de l´escollera
de Gandía i el meu amigatxo Joanfe, es va animar a correr al meu costat donant ànims,
fins que un jutge li va dir que no podia correr al costat de cap participant.
Aleshores, el únic que quedava era deixar passar els kilometres. Ja havía arrivat fins el
21. Només me quedaven 21 mes per acabar, perque entre altres coses i després de
tots els entrenaments i de tot el día competint, ABANDONAR NO ERA UNA OPCIÓ i no
vaig deixar que eixa possibil·litat me passara per el cap en cap moment.
Aixina que , després del km 25, 30, 35, anava fent camí, restant kilometres i
visualitzant l´arribada, fins que després de 12 hores i poc, vaig creuar la meta extenuat.
Fet pols caldría dir.
Agrair a tots/es els abrasits que van anar a animarme: Riera, Ramos, Ricardo, Pauet,
Jaume, Culito, Joanfe, Germàn, Norma i als que he pogut oblidar.
Sense els vostres ànims, haguera segut molt mes dur.
Ara toca descansar i desconectar del triatló unes setmanetes, analitzar els detalls i
enmendar els errors, per no repetirlos la pròxima vegada, que serà a Vitoria el pròxim
any, però de segur molt millor i en millor companyía.
El passat diumenge día 18 d´Octubre es va celebrar a la capital de la comarca de La
Safor la segona edició del ICAN Gandía.
Hi havíen varies novetats respecte a la edició de l´any passat. Per una banda, havíen
inclòs la modal·litat de Half ICAN, la qual eixiría 15 minuts abans que la modal·litat Full
Per altra banda, el canvit del circuit de natació que es desenvoluparía dins del Port de
I com a sorpresa d´últim hora, el día abans ens van informar que el circuit del segment
cicliste es faría a 4 voltes de 45km cada una.
En aquesta ocasió vaig ser el únic representant del Ondara Tri-esport en pendre part
en aquest triatló.
Personalment, vaig arribar en molt bon estat de forma. Gran part d´això li ho tinc que
agrair al Mister Sergio Torres. Estava molt motivat perque els entrenaments havien
segut bons i tenía molt bones sensacions.
El divendres vaig anar a Gandía a per el dorsal i el dissabte a la vesprada a deixar la bici
al box i les bolses a la carpa de transicións. Després a casa a sopar i a dormir. El
diumenge es presentava un dia llarg (molt llarg).
DIUMENGE (dia D) 05:00am
Sonen els despertadors. Desdejuny fort, repàs de no oblidar cap cosa i caminet cap a
Arrive al voltant de les 06:30am i acaben d´obrir els boxes. Cap a dins que anem a
col·locar els bidons a la bici i ultimar detalls en les bolses de transició.
Després, a la furgona a posarme el neopré, i esperar a que cridaren per donar les
Al voltant de les 08:15am, van donar l´eixida de la modal·litat Half, mentres, els que
anavem a disputar la llarga, ens miravem. Algúns en cara de corder degollat i altres en
cares de susto.
Al voltant de les 08:30am ens criden a la càmara de eixida i tots a botar dins l´aigua
desde el port. La eixida es va fer en flotació. Casi sense temps de col·locarnos, van
donar l´eixida i les típiques patades i colçades a la cara, encara que en aquest triatló,
donat el baix nombre de participants ( uns 300), la massificació de nadadors no va ser
molt gran.
Me vaig col·locar a la banda exterior i mes o menys a la mitat de l´aglomeració i
agafant un ritme cómodo en vaig disposar a completar el primer segment.
Cal dir que el circuit de natació, va ser prou desastrós per diferents motius.
Poques piragües de l´organització ( jo vaig contar 2), l´ausencia de un circuit de boyes
en rectangle , lo que va ocasionar, que els nadadors que anaven, xocaven
literal·lament contra els que ja tornaven, gent retallant fins dos boyes i que el últim
tram era contra el sol naixent i les corrents de la bocana del port, lo cual obligava a
modificar el rumbe constantment.
A banda de tot lo anteriorment citat, el circuit estava entre 4200 i 4400 metres segons
el gps que ho registrara i per aquest motiu , a mes d´un, se ens va fer etern.
Be! es lo que hi havia i res es podía fer al respecte mes que nadar fins la T1.
Després de estar 1h19´dins l´aigua, me vaig dirigir cap a la carpa de transicions per tal
de llevarme el neopré, ficarme el maillot, el casc, dorsal, etc... i cap a la bici.
Error de càlcul buscant el pasillo de la meua cabreta i amonestació per part de la
simpàtica jutjessa de la federació, que molt “ amablement” m ´indica que tinc tarjeta
groga. El motiu, passar sota la barra dels penjadors de bicicletes.
I en eixe moment, com a espectador passiu, el meu amic i rivàl en nombrosos triatlóns,
TONI RIERA, el abrasit mes matiner. Que grande eres Toni!
Seguidament, puje dalt la bici per tal d´afrontar 180km. Cal dir que mentres nadava,
anava fent càlculs de temps, per tal de passar cada una de les 4 voltes de bici en el
mateix temps. Per tant, si volia fer una bici cómoda en 5h40min, cada volta m´havía
d´eixir a 1h25. I aixina ho vaig fer. Com un rellotge. El mateix ritme al llarg dels 180km,
excepte l´última volta, donat que el vent va fer acte de presencia i vaig baixar el ritme
per tal de no fundirme.
En quant a les 5h40 que vaig passar dalt la bici, les sensacions eren prou bones, ritme
relajat i menjant cada 30 minuts aproximàdament. Després, al acabar la prova, en vaig
adonar, que la ingesta de menjar va ser força insuficient, motiu per el cual, en vaig
quedar sense “gasolina” en la primera part de la marató final.
Valorant el circuit de bici, personalment el vaig considerar prou “monòton”. I es que 4
voltes en va semblar un poc “ apanyo d´últim hora”. Però això ja es una opinió
En les revoltes al arrivar a Gandía , ja es veien algunes cares conegudes del Ondara Tri-
esport, com Ramos, fent unes fotos xulisimes a una de les rotondes de la entrada a la
platja de Gandia.
Gracies Jose per les fotos!
Al voltant de les 7 hores de competició, tocava la T2. Ja només faltava correr 42km. No
res, poqueta cosa.
En vaig canviar, sabatilles ,visera i ulleres i tranquilament a correr. En eixe moment les
sensacions i el ritme eren bons i els primers 10 kilometres van passar be, no obstant,
anava sentint que el estomac no tolerava res i tot lo que ingería me sentava mal i clar,
al voltant del kilometre 15, el rendiment va baixar a nivells lamentables.
Però en eixos moments, vaig vorer als tri- abrasits animant a la entrada de l´escollera
de Gandía i el meu amigatxo Joanfe, es va animar a correr al meu costat donant ànims,
fins que un jutge li va dir que no podia correr al costat de cap participant.
Aleshores, el únic que quedava era deixar passar els kilometres. Ja havía arrivat fins el
21. Només me quedaven 21 mes per acabar, perque entre altres coses i després de
tots els entrenaments i de tot el día competint, ABANDONAR NO ERA UNA OPCIÓ i no
vaig deixar que eixa possibil·litat me passara per el cap en cap moment.
Aixina que , després del km 25, 30, 35, anava fent camí, restant kilometres i
visualitzant l´arribada, fins que després de 12 hores i poc, vaig creuar la meta extenuat.
Fet pols caldría dir.
Agrair a tots/es els abrasits que van anar a animarme: Riera, Ramos, Ricardo, Pauet,
Jaume, Culito, Joanfe, Germàn, Norma i als que he pogut oblidar.
Sense els vostres ànims, haguera segut molt mes dur.
Ara toca descansar i desconectar del triatló unes setmanetes, analitzar els detalls i
enmendar els errors, per no repetirlos la pròxima vegada, que serà a Vitoria el pròxim
any, però de segur molt millor i en millor companyía.
dimarts, 13 d’octubre del 2015
TRIATLÓ MASSIS D'ANTELLA (By vicent Culi)
Aquest any teniem 5 membres del club representant a l'Onara tri-esport en Antella, Ivan, Toni, Jaume, Tupà i Vicent. Carregant les bicis en la furgo de Ivan i amb el cotxe de Jaume i cap Antella que ens anem.
Crec que és la primera vegada que arrivem tan prompte a un triatló.Sobrats de temps, mira si era prompte que hi havia tant de lloc on aparcar que van pegar unes voltetes per vore quin era el lloc idoni on aparcar . Finalment aparquem al lloc més lluny possible!!! quins xarlots estem fets!!!!, pareixem quan anem fora, Esteso, Pajares i companyia. Sols ens falten les gallines darrere i la boina.
Anem pel dorsal, cosa que ens serveix per calfar, més d'un km fins aplegar al box i damunt comença a ploure. Aleshores tots alterats!!!! jo no competixc, jo torne a casa, jo si em banye no vaig cara l'aire,....total, un tall de plorataes!!!!. Ens canviem de roba per endinsar-nos dins el mono de triatló al carrer, tots nuets, que si tu t'has depilat, que jo no, que jo no m'he fet les ingles, i el cul, mare quina pelambrera!!! jajajajajaja. tot es de veres, no hi ha cap exageració.
Agafem els bartuls i anem cap al box, en diuen que hi ha que posar-se el tatoo del dorsal a la cama i al braç, tot a l'esquerra. Uns a la dreta altres a l'esquerra, altres que no pega el tatoo, pel pel, altres del revés, altres amb un 1 sols, però era el dorsal 111. Entrem al box deixem les bicis i tots ela artilugis al seu lloc, ens fem la foto de rigor i la jutje: "vaaaaaaa que vamos a cerrar el box", cosa prou normal en nosaltres. Tant sobrats de temps i encara quasi ens agafa el bou.
Ens llancem a l'assut per calfar un poc i en 10' eixim per donar l'eixida.
MMMEEEEEEECCCCCCC!!!!!!! punyaes, pataes. colçaes, que burros son tots, eixiu de darrere i voreu com no vos peguen!!!!.
L'aigua fresqueta, menys mal que portem neopré. Eixim del llac i enfilem cap al box, més de 500m fins la bici, quin martiri. agafem la bici i comença la duressa del recorregut. Els primers km prou ràpids, però en un tres i no res, apareix el primer portet, curt però dur, res de plat gran, tots amb plat menut i bona cadència. Acabem, el primer portet i de sobte apareix altra rampa de 2km, durs de collons, fins arribar al pantà. Baixem de la pressa de Tous, paissatge molt bonic de veres, i comença el trencacames fins Antella. Lo bò ve ara, una altra volteta al circuit, mare meua com tinc les cames de dures despré de la primera volta!!!!, agafem tot el que podem als avituallaments i cap amunt de nou. Els triatletes ja comencen a patir, i encara queda la mitja marató.
Deixem la bici al box, amb les cames més dures que un cantal, i a còrrer!!!!!
Menys mal que el circuit de còrrer era planet sense cap complicació i avituallaments cada 2 km.
Al final medalla finisher per tots els components del club, dutxeta al riu en boles i cap a casa. Altre triatló a la saca.
En plegar a casa tots nosaltres, intentem llevar-nos el tatoo, però no hi ha mans. ni acetona, ni alcohol, ni fregall ni res. Ara entenc els xiquets quan porten un tatoo que els dure tant de temps, eixò no hi ha qui ho lleve. El tupà ens aconsella que amb disolvent industrial se'n va, però no crec que siga lo millor per la pell, jajajajaja.
Una setmana després, puc confirmar que hi ha membres que encara tenen un troç de tatoo en la cama.
ALBUM DE FOTOS
dimarts, 29 de setembre del 2015
TRI-XABIA 2015 (by Jorge en Olimpic i Pau en sprint)
PROVA OLIMPICA by Jorge
Toca!…, hui m’alce més tardet…les 6,:30 del matí. Quin gust! Clar, l’avantatge de jugar a prop. A vore, que toca fer hui, és una cursa? Agafe les esportives…ah no! és una travesia? Agafaré les ulleres de natació i algun gorret…, upps!, ara no recorde si vam quedar al Prado per fer bici…quin aldarull porte al cap! En fi, ho agafe tot en una motxilla i endavant!
Sí, sí, riu-te riu-te tu lector, que de segur que més d’una vegada t’ha passat alguna cosa semblant… I és que açò del triatló és molt bonic senyors/es.
Cap a Xàbia que anàvem l’Ondara Tri-Esport amb moltes ganes de demostrar el que fa aquest club fa normalment, sí, sí… ja en sabeu això d’abrasir-se.. Una prova que es va disputar a la platja de l’Arenal on es van disputar dos modalitats de triatló, sprint (750 m natació, 20 km bicicleta i 5 km a peu) i l’Olímpic (1500 m natació, 40 km bicicleta I 10 km a peu). La prova va reunir a més de 400 triatles entre les dues . Els triatletes de l’Ondara Tri-Esport van participar en les dues modalitats A les 7:30 ens vegem pel box abillant els estris d’aquest esport. Primeres rialles i al temps primers nervis. Allí que estàvem Toni Domènech que estava molt descansaet el xicot, Ivan Payà, Sergi Torres, Joanfe Ribes i qui vos escriu, Jorge Llàcer. També van acudir els membres que farien la modalitat d’sprint més tard, Pablo Martínez, Francisco Vives, Juan Angel Carrió, Lluis Ballester, Ivan Ballester, Pau Segarra, Sandra Boquete com a representant de la secció de fémines.
A les 8:30 primera eixida femenina de l’Olímpic i un poc després masculins. Bona mar, una distància que no corresponia als 1500 (vora 1860m que ixen als garmins), amb un segment de natació de dos voltes en eixida a la platja. Torres, Domènech i Ivan com a peixets, jo darrere suportant el vendaval, i Joanfe seguidament. Eixint en la primera volta a la platja veig a Ivan, havia intentat aguantar-li el ritme, i… ja no el veig, arranca mar endins i fa un segona volta espectacular. Els peixets del club, Toni i Sergi, al capdavant, Sergi ix el 6é, la cosa ja començava a pintar bé, molt bé. Jo em trobe nadant i puc agafar el grup de Toni en el segment de bici. Joanfe, també ix en el següent grup gran de bici i comença la comtesa de l’asfalt amb rodes. Primer grup, Torres, molt ben situat i aplicant l’estratègia, Ivan al segon grup, tirant i xarrant, Toni i jo al tercer grup aguantant-li la potència del dorsal 4, quina bèstia i com tirava, llàstima que el grup era de 6 membres. I tot seguit en un grup gran, Joanfe, qui va començar a desplegar l’artilleria en bicicleta, la qual cosa fou detonant per agafar al grup de davant a la 3a volta, el de Toni i meu. Una volta més i a box, 4 en total, 40 km.
A partir d’ací començava la T2 i el segment a peu. La T2 va ser espectacular, com a fones cap al box. Torres i Ivan lluitant pels seus objectius que després es transformarien en medalles d’Or i Joanfe i Toni la fan molt depressa, a mi em rellisca la bici (o algun toquet d’alguna altra roda també podria ser) i em cau a terra, ràpidament al lloc del box i a córrer. Al circuit, bones sensacions, concentraicó màxima per part de tots els membres i a la faena. Sergi amb la rivalitat dual amb el madrileny Sánchez Mariscal de l’equip de la meseta Nfoque Race Team. Ivan amb un últim tram apotèosic, on va avançar al primer Veterà A i proclamant-se així Campió de la seua categoria. Joanfe, pendent de mi, vaja que sí, impossible amortitzar l’avantatge en segons de la T2, i jo, encaramat a tocar-li l’esqueneta, vam imposar un ritme frenètic a la carrera.
A la fi, triomf disputat fins últim moment, és a dir, a la carrera a peu, on Torres, en un pla estratègic va poder imposar-se en un ritme estrambòtic al Triatleta de la Capital espanyola fent 2h3min I 55 segons. Tot seguit, començarien a fer meta més membres del Club Ondarenc, en huitena posició Ivan Payà en un temps de 2h 8min i 6 segons, qui a més va aconseguir l’Or també en la categoria de Veterans masculí A. A poc més de 6 min del campió, va arribar Joanfe Ribes en onzena posició (2h 10 min I 4 segons) i seguidament Jorge Llàcer en tretzena posició en 2h 10 min 28 segons. Toni Domènech, en 2h 12 min i 18 segons i en desetena posició tancava l’entrada dels membres de l’Ondara tri-Esport. D’aquesta manera, els cincs triatletes ondarencs havien aconseguit entrar a meta entre els 20 primers fet que els otorgava el títol de campions per clubs a la modalitat Olímpica. Un triomf d’Or més que es sumava a l’èxit protagonitzat pel club Ondara Tri-Esport al Triatló de Xàbia
Amb tot, una festa de l’esport on el triatló de la mà de l’Ondara Tri-Esport va ser protagonista en una jornada banyada de triomfs i esport, una combinació excel•lent que recalca a Ondara en l’avatnguarda del Triatló a la Comarca.
Jorge Llàcer (Splu)
CLASIFICACIÓ OLIMPIC
PROVA SPRINT DE TRI-XABIA by Pauet
I per fi aplega el dia del Tri de Xàbia.
Després de carregar les bicicletes i els trastos que fan falta i revisar-ho tot 6 o 7 vegades, anem cap a l´Arenal de Xabia. Vam poder aparcar just al costat del Box a bona hora, perque vam poder vore l´eixida dels nostres companys de l´Olimpic.
Entre nervis, fotos, anims, i mes nervis... va aplegar el moment d´anar cap a la voreta de la mar!!! Sandra estava molt nerviosa, i jo també. Primer van donar l´eixida de les xiques i 10 min després la dels xics... Jo vaig aprofitar per a deixar-me caure per la primera linea d´eixida, i poder guanyar temps al entrar a l´aigua!!! Pareix que no, però caminar eixos 50 metres abans de pegar-li a les braçades, cansa molt...
I després de remar, remar i remar, aplegues a l´arc de la platja...ufff, quina emoció!!! per un costat la meua familia de Denia, per l´altre la meua familia d´Ondara, per tot arreu els companys del Club i va ser cuan la vaig sentir a ella, a ma mare...VAAA CARINYOOO!!! tenia ganes de plorar...
Després de fer la T1 relativament rapida, ara toca remar en les cames, per un tram que tots coneixem, i que dies abans havia anat a controlar amb el cotxe. Pareix una tonteria, però ajuda molt el dia de la prova.
Durant els 20 km de la bici vas saludant a gent, mentre no deixes la roda del tio que va davant de tu..i vas pensant, que es creme ell ara i després ja tire jo!!! En la segona volta al circuit, vaig tirar ma del botellí per a beure i ... SORPRESA, NO TINC AIGUA!!! i a la rotonda d´eixida cap a Poble Nou, veig a membres del club en les bicis...no ho vaig dubtar!!! AIGUAAAA AIGUAAAA...I el braç de Norma es va allargar en un botellí de ASTANA, amb algo per a beure dins!!! Gracieeees...
Després del primer glopet, es posa al meu costat una moto, amb un tio flac dalt i em diu...ESTAS ELIMINADO POR OBTENER BEBIDA DEL EXTERIOR!!! queeeeeeeee??? i després de dir-me això va tirar avant accelerant a tope en la moto, i va ser cuan jo em vaig desmoralitzar i li vaig dedicar unes agradables paraules a sa mare i a ell en especial!!! Pero després de dos minuts rodant com si la vida no tinguera sentit, vaig pensar que lo important era la meua marca personal i li vaig tirar a saco, aplegant a la T2 encabronat perdut!!!
I ara venia lo pitjor de tot...la carrera a peu!!! 5 km que a mi em pareixien infinits...però tenia que correr!!! Ja que jo era l´ultim dels xics en aplegar a meta, mentre anava cap al port vaig poder animar a Pablo (1:06) a Juan Angel (1:14:06), Francisco (1:18:09), Lluís (1:18:49), Ivan (1:22:07), i a Sandra (1:32:13), que ells ja anaven a Meta. Va ser molt emocionant!!!
I per fi aplegues a l´arenal... gent per tot arreu animant, la musica de fons, l´espiquer sense parar de xarrar...pero tu sols penses en la META!!! i esgotant les poques reserves d´energia, fas un Sprint brutal i guanyes eixos segonets que et donen la satisfacció d´haver fet tot el que podies!!! temps meu 1:23...
Estic orgullós de pertanyer a aquest GRAN CLUB, de les persones que estem en ell, dels resultats obtinguts...feliç de tocar Podium en els millors per eixe primer lloc ben mereixcut i encara mes feliç de les 6 o 7 birres que em vaig fer de trago apenes acabar!!!
AMUNT ONDARA TRI-ESPORT!!! l´any que ve a donar mes guerra..
CLASIFICACIÓ SPRINT
ALBUMS DE FOTOS:
...
dimecres, 23 de setembre del 2015
TRIATLÓ D'OLIVA by Vicent Culi
Com cada any l'Ondara tri-esport, no pot fallar a la cita ,en la seua data habitual de finals de setembre. El triatló d'Oliva, un triatló fixe en el calendari de tot triatleta, mític, al costat de casa, emblematic, bonic, ben organitzat... Aquest any si que no han hagut errades en l'organització, un triatló en estat pur.
Diumenge cap allà i de bon matí, Torres, Ivan, Joanfe, Toni, Contrí, Vicent, Manu (el tupà) i un debutant Paco Colau, comencen l'aventura de la 27é edició del triatló d'Oliva.
Una cua infernal per entrar en box, segur que es retrassa, com de costum. Uns dels nostres membres, dels primers de la cua, el desfisiós de Toni i a pocs metres d'ell, el que no entrena mai i pareix que no dorm perqué la nit anterior va tindre jaleo, el nostre Joanfe. Després la resta de l'equip.
Entrem al box molt tranquils, jo diria que de les voltes que més tranquils hem entrat tots, cap pressa, tot al lloc, sobrats de temps, cosa extranya en nosaltres.
Deixem els bartuls al guardaropia i enfilem per vora mar cap a l'eixida. Sona el MMMEEECCCCCC i Toni al costat del primer i segon classificat, el tio ja és èl.lit!!!!! quin màquina!!!!! donant-se colçades i punyaes amb lo milloret!!!!!, després la resta de mortals.
Eixim tots de l'aigua alguns més prompte que altres, però jo crec que més fort ja no podem nadar!!!!, no es questió d'entrenar, és questió de fer alguna cosa extranya amb la mà per baix l'aigua. En conter de fer una S baix l'aigua fem una W. No entenc com em quedat segons en les travessies de la marina, jajajajajajajajajaja
El tram de bici tot seguit, amb velocitats molt altes. Tots contolant-se en les revoltes del circuit per vore a quina distància ens trobem uns dels altres.
Per últim, el tram de córrer, on ens podem defendre un poc millor que en l'aigua. Bons temps per a tots, dins de les possibilitats de cadascú.
Al final, tots contents, pel triatló realitzat. L'any que ve, més i millor, si podem.
Donar les gràcies a tots als 2 fotògrafs Chesa (Pau i Toni), animadors i animadores del club que van vindre a donar-nos suport, que sense ells i elles no fariem tant agust les competicions.
Ens donen molta força per poder donar-ho tot en eixos moments de patiment. MOLTES GRÀCIES CLUB!!!!!!
Clasificació membres del club
ALBUM DE FOTOS DE RIERA
Diumenge cap allà i de bon matí, Torres, Ivan, Joanfe, Toni, Contrí, Vicent, Manu (el tupà) i un debutant Paco Colau, comencen l'aventura de la 27é edició del triatló d'Oliva.
Una cua infernal per entrar en box, segur que es retrassa, com de costum. Uns dels nostres membres, dels primers de la cua, el desfisiós de Toni i a pocs metres d'ell, el que no entrena mai i pareix que no dorm perqué la nit anterior va tindre jaleo, el nostre Joanfe. Després la resta de l'equip.
Entrem al box molt tranquils, jo diria que de les voltes que més tranquils hem entrat tots, cap pressa, tot al lloc, sobrats de temps, cosa extranya en nosaltres.
Deixem els bartuls al guardaropia i enfilem per vora mar cap a l'eixida. Sona el MMMEEECCCCCC i Toni al costat del primer i segon classificat, el tio ja és èl.lit!!!!! quin màquina!!!!! donant-se colçades i punyaes amb lo milloret!!!!!, després la resta de mortals.
Eixim tots de l'aigua alguns més prompte que altres, però jo crec que més fort ja no podem nadar!!!!, no es questió d'entrenar, és questió de fer alguna cosa extranya amb la mà per baix l'aigua. En conter de fer una S baix l'aigua fem una W. No entenc com em quedat segons en les travessies de la marina, jajajajajajajajajaja
El tram de bici tot seguit, amb velocitats molt altes. Tots contolant-se en les revoltes del circuit per vore a quina distància ens trobem uns dels altres.
Per últim, el tram de córrer, on ens podem defendre un poc millor que en l'aigua. Bons temps per a tots, dins de les possibilitats de cadascú.
Al final, tots contents, pel triatló realitzat. L'any que ve, més i millor, si podem.
Donar les gràcies a tots als 2 fotògrafs Chesa (Pau i Toni), animadors i animadores del club que van vindre a donar-nos suport, que sense ells i elles no fariem tant agust les competicions.
Ens donen molta força per poder donar-ho tot en eixos moments de patiment. MOLTES GRÀCIES CLUB!!!!!!
Clasificació membres del club
ALBUM DE FOTOS 1
ALBUM DE FOTOS DE RIERA
divendres, 11 de setembre del 2015
TRIATLÓ VALÈNCIA by Pauet & Jorge
TRIATLÓ VALÈNCIA SPRINT
By Pau
Després d´una bona matinada (4:30 am) i quedar al Fratelli d´Ondara (5:15 am), vam aplegar a València a les 6:15...era bona hora!!! vam aparcar just al costat del Pub Las Ànimas i, com no, hi havia molta gent per fora que no tenia casa... mentre descarregàvem les bicis i agafàvem les coses, es va acostar un xic i ens va dir...ÒSTIA, VAIS A HACER BICICLETA...COMO MOLA!!!
Després d´unes rises, vam anar a buscar el nostre dorsal...la veritat és que va ser tot prou ràpid. Hi havien unes carpes negres, sense llum, en unes persones donant unes bolses, i vam arreplegar els dorsals, i al punt d’info ens van donar la camiseta...tot prou fàcil!!! jo tenia por d´aplegar i que es fera tardet per entrar al BOX.
Ja en tot preparat, vam arreplegar el xip i vam entrar al box...quina locura de bicicletes, esportives, bosses, gent i números i números i més números per tot arreu...que podia localitzar el meu? per fi el vaig vore....
Després de deixar les coses al lloc, i com teniem temps per a pegar un mosset, vam anar a un bar que hi ha a la platja de la Malvarosa... una vegada allí em va cridar un amic, Oliver (el que va quedar 3er en la modalitat SPRINT). Tostaeta, cafe en llet i suc de una cosa que alli cridaven "suc de taronja natural"...a setembre? bé....
En la panxa plena vam anar cap a la zona de les proves, i ja hi havien xiques corrent...ens vam quedar animant i esperant a que foren les nostres eixides...jo vaig eixir 10 minutets després que Ivan i Lluis!!! m´havera agradat anar amb ells, però jo tenia la polsera blanca i ells la blava....
I per fi, després de menjar-me les poquetes ungles que em quedaven , perdre les ulleres de nadar i el gorro, que tingueren que cridar-me per megafonia de l’esdeveniment..... havia aplegat el moment d´entrar a l´aigua!!! És un moment de... joder que nervioset estic!!! ho faré bé? m´enganyaré en la transició? després podré correr bé? milloraré el temps de l’ultim tri? ....a fer la mà, ALEA JACTA EST!!!
Pues sí, així va ser...el segment de natació va ser la reproducció exacta de la batalla de las termópilas!!! jo no sé la de bascollaes que em vaig emportar, i vaig repartir...clar!!! però molt content de les sensacions dins de l´aigua i mes content encara de vore a tota la rastrera de gent que portava darrere quan vaig tocar la plataforma i vaig mirrar a l´aigua...quina sensació mes bona!!! pero no podia parar, tenia que correr els 645 m que hi havien fins aplegar a la bicicleta...vaig aplegar cremat !!! jajajajaj...
I per fi...el sector de bici!!! mariquita l´últiiiiim.... tenia ganes de tastar eixes rodetes noves, i de fer-ho bé, en cabet, en coneixement, és a dir...buscar una bona roda i guardar energia per fer després la carrera a peu!!! i així va ser...tenia a un tio davant, que era corporalment el 50% de mi, però que anava prou bé!!! i després vaig comprovar que portava la polsereta de color blau i que el tio havia eixit en Ivan i LLuis, pero jo sols podia pensar en no soltar eixa roda...
La putada va ser que ell ja tenia 1 volta, de les 3 que havíem de fer al circuit, i que no podria acabar en la bici a roda d’ell, però no va ser un problema... va aparéixer un altre tio que anava encara millor que l ´altre!!! jajaja...a rodaaaa
I mentre li pegavem voltes al circuit, podia vore a LLuis i a Ivan que mentre ells venien, jo anava , i al contrari...Vaaaamooooos Ondaraaaaa!!!!
I per fi vaig aplegar a la rotonda, en les 3 voltes fetes...i era el moment de correr!!! a lo que més por tenia...però em vaig mentalitzar que, encara que tinguera dolor a les cames, les pulsacions altes, la panxa plena de beurem el bidó de la bicicleta i se me fera etern el tram de córrer....havia de fer-ho!!! El millor de tot era que anava adelantant a gent que portava la polsereta blava, i això em va ajudar a seguir adelantant i a mantindre un ritme constant...
Sense tindre més temps de pensar, vaig vore una rampa, en una catifa blava, en molta gent al costat...ja estava en la Meta!!! quina sensacioooooó més bona...
La veritat és que és un triatló per a gaudir d’ell...i molt recomanable per a tots i totes. Els 3 SPRINTERS vam quedar molt contents....i repetirem segur!!
TRIATLÓ VALÈNCIA OLÍMPIC
By Jorge
Al lloc de costum, a les 5.15 del matí, una aigua que queia de por, a Ondara plovia però és que a Beniarbeig…bo ahí ja ho sabeu com plou, jejeje.
-Què fem?
- Anem?
- Claaaar, allí no plou!
Cap allà que vam enfilar Toni Domenech, Ivan Payà, i un xaval veí d’Ivan com a soport fotogràfic .Només arribem a l’autopista a pel bitllet el nostre conductor, Ivan, botonet que apreta i desperta al de l’AUMAR, càguen tot!, deguera pensar. Bé, bé, continuava plovent, però no començava malamant la cosa, priemeres rialles per dins del cotxe.
De camí la pluja no va fer cap treva i en arribar a València, vam pensar que es suspendria, més bé, quines ganes teníem que ens ho digueren, però res…arribem allí i tot muntat a falta d’alguns pocs, entre ells, nosaltres com no. En presses i correres, pitrals-dorsals, boxes, esportives…tot mullat com un xop.
-Venga chicos! En 5 minutos primera salida!
- Xe com! Si encara estem a mitges!
Volant, cap a l’eixida i…s’atrassa mitja hora, segons l’Organització els carrers encara no estaven tallats. Ale pues a esperar, plovent, fresqueta de les 7,30 del matí i pensant en el circuit de bici, òstia per aci, òstia per allà…Sincerament…motivació zero! Però com som uns abrassits com toca, en fer l’eixida allà que vam anar…una vegada dins la prova l’estat d’ànim canvia. Jo crec que perquè no et dóna temps a pensar de la bogeria que estàs fent, jejej. El segment de natació ràpid, sabem que allò és com una piscina, encara que a mesura que t’aproximaves als últims metres i, més concretament, al pont on el marejol de la mar ja es nota, notaves la corrent i el balanceig de les ones, del temporal que hi era a la mar. Eixida a box, i bons temps dels peixets Ivan i Toni, jo després de barallar-me en l’aigua també al box i a per les bicis. Quin fredat! Un circuit de bici exigent on has de tindre els cinc sentits i algo més treballant al màxim. Les caigudes s’auguraven i el drafting perdia protagonisme per la quanitat d’aigua que hi era a l’asfalt. Ivan va cremar a els del seu grup, no va poder ningú seguir-lo. Toni, va tindre un problemeta i el va solucionar, després d’haver punxat, canvia el tubular i a rodar, quin mèrit! Un gran abrassit com ell fa això i més! Ja al segment de córrer Ivan va posar la maquinària a full! El ritme era frenètic, el pòdium era a la vista. Carrerasa que es va espolsar i fent la posició 13na general del Triatló i 2n en VM1. En el meu cas, vaig aguantar els primers kms i em vaig trobar bé, decididament vaig apretar les dents a lo que ixira, ja quedava poc. Bones sensacions fent el 34 de la general. Finalment, Toni, va fer una bona remontada fent el 135é de la general després de l’entrebanc que va tindre en la roda i és que cal dir que al circuit de bici la dificultat de la pluja s’ha d’afegir la brutícia que arrossega aquesta al centre dels carrers.
A la fi, un Triatló més al coll, on fent balanç entre com estàvem al principi de la prova a com vam acabar, clarament molt positiu i amb bones sensacions. L’Ondara tri-Esport va fer una 6na posició ben merescuda i Pòdium per a Ivan amb la 2a posició de VM1, Enhorabonaa tots i a totes!!
Salut i Triatló!!!
ALBUM DE FOTOS
dimecres, 26 d’agost del 2015
TRIATLÓ CROSS DE VILLENA 2015
Doncs com tenia mono de triatló i a mi la BTT m'encanta, vaig embolicar a la més abrasida a què m'acompanyés a Villena a fer el triatló cross, era campionat autonòmic i com " ir pa na es tonteria" ens vam apuntar al autonòmic res del triatló popular, en principi eren pocs de la meva categoria 10 i de la de Norma 5, i com eren pocs m'he posat a revisar qui eren i redeuu tots tenien unes maques brutals i en els triatlons que havien coincidit en mi quedaven dels 10 primers sempre, vamos m'havia clavat dins de la "abrasimenta party", arribem just com sempre en parada de la guàrdia civil inclosa jeje, dorsal i borsa del corredor en un kg de carlotes jajajaa això va ser el millor.
Natació en piscina enormee de 50 m Norma i jo calfem 200 metres i que gust de nedar allí, pensava.... estic mal nedant però hui és la meva pillo peus i au, i en repartir els carrils hem toquen els que menys nedaven (per no dir erem el carril dels paquets de tota la prova), un que deia que "nadava bien", dic pues ix tu davant rei i vaig fer 100 m darrere d'ell i li tocava els peus en el colse, i als carrils del costat tots volant, reees!! a tirar jo!! i mira que estic fatal! ... Ix de l'aigua tardosset i cabrejat perquè sabia que uns bons peus i haguera fet un parell de min menys fijo, transició i cara amunt en la bici circuit duret trencacames i tècnic sols pujant, però vaig recuperant posicions i bones sensacions.
Arribada a T2 i les cames deprès de muntanyeta encara tenien ganes de lio, cursa a peu per camí de pedra amb una pujada que pareixia trail, es feia mal córrer però les sensacions bones i vaig poder baixar de 4, arribada a meta érem 4 gats, vaig fer el 8 de la general i setè de la categoria, allí els del massatge ens esperaven, podies triar i tot jeje, algo de recuperació i veig entrar a la meva abrasida que venia emocionada i disgustada perquè havia caigut en la bici en un toboganet tècnic que hi havia, esta fet una campiona, quasi fa podi però les que tenia davant eren molt abrasides havien vingut per l'autonòmic, la Sotelo inclosa.
Molt bon triatló, molt divertit, bona organització i bona companyia l'any que ve tornem fijoo!!
ALBUM DE FOTOS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)