.

.

divendres, 26 de setembre del 2014

TRIATLÓ D'OLIVA by Toni Riera



Ja ha arribat per a mi la cita mes importa a nivell esportiu de l’any i un dels meus objectius de la temporada, La Decana de les proves del tri el TRIATLO D´OLIVA.

Com de costum, de banda de nit, els nervits normals dels preparatius del material per al tri, ( uno sempre te l’estranya  sensació que quan es prepara la bolsa es deixa algo, encara que mentalment tens la llista feta sempre tens eixe dubte, que si gomes per al T1 ( per cert TORRES no en tenia) , que si sals, que si gels, les ulleres, el xip, que si el paper del wàter, ja ja ja, etc), a la bolsa feta. 



Quedem tots de vorer-mos allí en OLIVA, cada uno pel seu compte, i la decisió ara es a quina hora posar el despertador i poder dormir sense tindre ningún somni perturbador les màximes hores posibles, i arribar a l’hora i no tindre que anar en presses cosa que al final no hi ha forma d’aconseguir, (el triatló no comença e les 8:00 sino quan t´alçes perquè ja estas lluitant contra el rellotge).

Res, ix cap a OLIVA amb la nit encara ben tancada i el cel ple d’estreles, arribem a Oliva i una vegada allí ja, i a trenc d’alba, entrem en el box, i ja anem vegent-mos les cares, amb uns somriures reblanits perquè la processor va per dins, jo estic al costat de Torres, i els demes escampats per ahí, Alberola, Vicent Pastor, Toni Domenech, Ivan i tambe la nostra Norma ( mira que es valenta la tia xe, amb dorsal Elite) tots nosaltres estem en al box de madera i mes enrere ja estan Ricardo , Jaume Aparisi i Vte Mallol, ho deixem tot enllestit, i ara ja s´escomençen a vorers el primers raig d’un  sol enlluernador que es reflexen en la mar, donant- li  un color ataronjat al paisatge marí.

Ens anem ja tots cap a l’eixida, encara ens queda un tros de caminar per la vora de la mar fins l’eixida i cap allí que ens anem tots pensant com mos eixirà el TRI , cada uno te en ment  les seues batalles particulars, per un costat (Alberola, Torres i Ivan, lluitant per les primeres posicions tant de la general com per grups d’edat i desprès la resta a fer-ho el millor posible), nadem una mica per entrar en calor i enseguida cap el “ CAJON DE SALIDA” allí estem tots agafant posicions en primera línea, encarant mentalment la primera boia, per a nadar el millor posible, allí tambe vegem al abrasit de J. Enguix fent fotos, i MECCCCCCCC ( enguany han segut prou puntuals), l´adrelanila pels núvols i a flor de pell i tots cap a dins de l’aigua els 300 tios de la primera eixida , quina manera de recibir garrotades, fins la primera boia, ja feia temps que no en rebia tantes,( això es lo que te al TRI). 


Per a variar el nostre peixet del club Alberola (trobe que alguna escata o branquia te el tio pel cos) surt entre els 10 primers de l’aigua, a casi 2 minuts ja S. Torres  i Ivan  apegaets un al costat d l’altre ( que bona parella que fan redéu, quant es volen!!!, açi deu d’haver algo mes que nosaltres no sabem, ja,ja ja), i tambe T. Domenech  (molt bona natació xicons) , ja la resta anem eixint tots com bonament podem, en l’eixida de l’aigua  estaven animant-mos Esplu i S. Soler ( que el dissabte per la vesprada havia quedat 2º en la cursa d´Orba, a 3´25 km al xaval, casi res) , ara toca transició a la bici i cap a l´Alt de l´Elca a vorer els bancals i els goteros com els tenim, i de paso tambe pegar una volteta pel terme de Pego i Forna en bici, fent un total de 45 Km, en al cor a punt de surtir-nos  per la boca e intentant respectar el NO DRAFTING per a que no ens sancionen, ja anem situant-mos tots i vegent-mos i animant- mos, i traguent tots la calculadora, (Alberola per a vorer si te prou diferència respecte, a Torres e Iban a l’hora de córrer , estos calculant de no perdre molt en la bici per a poder retallar-li els 2 minuts a Alberola en la cursa peu, Toni Domenech controlant-me a mi per a que no li fera la “pelleta” al correr, jo controlant a CULI , per a que no hem traguera la minutada en la bici igual que l’any passat  i aixina tots en la calculadora en les mans per a quedar el millor posible, també anaven vigilant- se Ricardo( en la seua cubertería de ganivets jamoneros ben afilats), Vte Mallol al qual el van penalitzar a parar en al Penalty box 2 minuts, (menuda putada) i Jaume q l´ home ho va pasar fatal ( les papetes i la cerveseta de la nit anterior no li va sentar  massa be), tambe anava per allí Norma mesurant les forces per a poder correr el millor posible i acabar el TRI, mira que som tots uns abrasits xe.






 I arribem a la T 2 en mogollo de gent coneguda  animant-mos en el passeig, i ara si que tot el peix esta ja venut, “els galgos” Torres( el tio troba que no ha corregut ve a 3.58, ja, ja, ja temps oficial en el hi ha un quants segons ademes) e Ivan escomencen la remontada i a berenar-se a tot aquells que es posen pel seu camí, al final li retallen la diferencia a Alberola i entren Torres 15( portan al seu fill de pocs mesos en braços fins la meta) i Ivan 16 (i segon en el seu grup d’edat) i que segons son pare feia dos setmanes que casi no entrenaba, això seu creu algú?, jo no ja ja ja, Alberola fa un excel•lent 25 lloc, els altres aguantem el tipo com podem i també fem una bona cursa a peu, acabant al final, Toni Domenech en el 53, jo el 68 ( i guanyant-li el pique de bon rollo que tenia en al amic V Contri de Denia per poc), Vicent Pastor el 125, Ricardo el 207  , Vte Mallol  el 246, Jaume al final ha tingut que abandonar per als problemas de salut( recuperat campeo), arribem a meta tots en una sensació d’alliberament i d’haver complint els objestius que no es pot descriure, ja anem reunint-mos i comptant-mos les batalletes, falta arribar a meta  la valenta i abrasida del club, Norma, que en un temps de 3 hores 7 minuts acaba el repte del tri en un somrís en la boca sabent que ho ha donat tot el que tenia per poder acabar i allí estem tots per a donar-li, la en hora bona i una forta abraçada, molt be campeona.



Ara ja nomes ens quedaba vorer si per equips havíem arreplegat copa, pero ens hem quedat a les portes, a tant sols 20 segons del 3 lloc, una llàstima pero açi hi ha molt de nivell i tot i això es un lloc inmillorable, l’any que ve mes i millor, i a vorer si la gent s’anima a triatlonetjar mes i som mes colla.



Per la meua part súper satisfet i en estat catàrtic, havent millorat el meus registres respecte l’any passat tant en natació, com en bici, i en la cursa a peu com estaba “lesionat” no en va eixir massa be ( xe no hi ha res com anar lesionat i sense entrenar als triatlons) i que en la classificació general final ha segut una millora de 105 llocs .

No volíeu crónica pues ahí la teniu, menudo somnífero trove que he fet, una narració un poc llarga pero es que hi havia moltes coses que comptar, ara, això si, m’ha costat mes d’escriure la crónica que acabar el TRI d’Oliva.

Salut i kilòmetres.

dimecres, 10 de setembre del 2014

TRIATLÓ DE VALÈNCIA 2014 (by Jorge) I TRIATLÓ DE LOGRONYO 2014 (By Pep)


TRIATLÓ DE VALÈNCIA 2014 (by Jorge) 




Obric l’ull i no m’ho puc creure...el despertador em mirava amb cara de fer pocs amics...04:45 de la matinada!!! A ulls clucs revisió ràpida de l’utillatge, desdejuni a la mà i direcció al lloc de costum per eixir cap a València. Mentrestant, Toni D. ja feia una hora que no parava d’escriure al whatsapp “Xeee, vaaa, obriu els ulls ganduls”, “Mallol, ja vens?”, “Jordi, faltes tuuu!”... Les 05:21 i encentem el camí cap al Cap i Casal on s’augurava una jornada intensa i prometedora. El dia d’abans ja havíem fet el muntatge del portabicis que ens va deixar Vicent. Allà que anàvem Toni Riera, Vicent Mallol, Toni Domenech i un servidor Jorge Llàcer, i Ricardo Vicens que ens esperava allí.
A mesura que arribàvem a la Marina Reial Joan Carles I el formigueig a la panxa es feia notar. Als carrers, buits, dues màquines de neteja urbana, els semàfors tots en àmbar, i com un comptagotes, es veien passar triatletes a creu i recreu amb un mateix destí, V Triatló de València 2014.
Després d’aparcar el cotxe, entre bromes i rialles, enfilem a pels dorsals i als boxes. Bona organització en aquest triatló i en un tres i no res, faena feta. Tots els estris i trucs a pams col•locats. Ja sabíem de bestreta les eixides de cadascú, i tot i eixir en temps, com sol passar, com un coet cap a l’eixida de les 7.30 a punta de sol (Toni D. i Toni Riera, a l’eixida Èlit que estaven inscrits els tios, quasi res porta el diari); més tard eixiria Jorge Llàcer (7,45), un quart després Ricardo i, finalment, Mallol (9,45). Així, ben repartidets ens tenien, per a que no alçarem polseguera...cosa que no van aconseguir, jejeje.  Mallol deguera anar-se’n a esmorzar a un baret per fer l’espera, jejejeje. 
L’expectació era màxima, vora 1700 triatletes en la modalitat Olímpica que es disputava el diumenge i centenars d’espectadors que li otorgaven al triatló el protagonisme que la premsa no li atribueix malauradament. Triatló popular en essència pura, protagonista de la festa esportiva. 



Un cop dins la competició, començava la batalla esportiva. El segment de natació, amb alguns xicotets canvis respecte l’any anterior, marcava l’inici entre bescollades i enrenous mullats. El final del tram de nadar cal dir que ha millorat perquè van col•locar uns surers per tal que ningú puguera aventajar-se en menys metres. La T1 ràpida i enfilem el segment de bici per trobar-nos en un bon grup tiradoret. Riera i Domenech en l’Èlit, fent-se de notar. De colp i volta, i en una de les corves del circuit, em senc des de darrere: “obriuuuuu-seeeeeee, compte que caurem tots, marqueu bé el traç de la bici que anem a terraaaaaaaaa!” No podia ser un altre, la veu el delatava, anava sobrat i fent crits (en raó, després parlen dels d’Ondara Tri-Esport, jejejejeje), Morant s’assomava en un grup de darrere, una multitud de triatletes a 40 per hora (és el que té el drafing) i de música el seu alé cridaner i enèrgic. El circuit de bici un poc complicat per les corves, interseccions i voreres urbanes, encara que ràpid i ample. Ricardo, agafant posicions capdavanteres i Mallol que va eixir més tard tirant dels grups i fent un esforç  increïble.





La T2 s’aproximava i les cames estaven tremolant per la intensitat en què s’havia desenvolupat el segment de bici, mitjanes de 36 Km/h no era per a menys. A l’eixida, ens animen agosarats: “Vamoooos, eixos de l’Ondara, vamooooos!!! (ni els coneixia, només que ja ens tenen fitxats per lo abrasits que som, jejeje). Ara ens esperava el segment de running, un tram que tot i ser una de les disciplines que se sol entrenar a mans salves, per la popularitat que retrau, pot ser on més es sufrix al tractar-se l’última part de la competició, a tot estirar, portes el cúmul i càrrega de la prova. Per això, cal dossificar-se en el meu cas. Així ho vaig fer, primers 3-4 Km expectants, conservadors i esperant sobrepassar la marca dels 5 Km per tal de valorar la situació. 


Bones sensacions i endavant! Mentrestant, Riera i Domenech a punt d’acabar amb molt bons temps. Ricardo, que venia per darrere amb una eixida més tard semblava que va tindre uns problemes de flato, per ràpidament es va recuperar i va fer front a la carrera a peu. L’entrada a per la catifa a meta ja a pes de braços t’arranca alguns escalfreds que no oblides. Ja els quatre a meta i esperant a Mallol que havia ixit més tard, tots coincidim amb l’alegria que suposa ser finisher, les cares de sofriment que se’ns creuaven al segment de carrera a peu es van transformar en una dosi de satisfacció, doncs, un cop més, havíem superat una altra prova...no importaven els temps, no interessava quin tram havia estat més dur, no era rellevant l’objectiu personal que ens havíem proposat...ja faríem valoracions més tard, ara ja hi érem després de la línia de meta. Comença la tertúlia riallosa a la zona d’avituallament final. L’arribada de Mallol va ser animada. 



A la fi, bones sensacions, cadascú amb els seus objectius personals, i mentrestant, un triatló més a l’esquena del Club Ondara Tri-Esport que tot i no poder revalidar el títol de campió de l’any passat per clubs, va aconseguir una cinquena posició molt disputada. 

Salut i triatló!!






Classificació














TRIATLÓ DE LOGRONYO 2014 (By Pep)



Com aquest cap de setmana no teníem res millor per fer, vam decidir anar cap a Logronyo a fer un Mig... No era un Mig normal, ja què les distàncies eren 3.000 metres de natació, 86kms en bici i 15 kms de running molt bonics pel centre de la ciutat i pels parcs.
Bodegues Marqués de Riscal
Però abans d'això, teníem que gaudir de la ciutat, de la cultura gastronòmica i del bon vi... Així doncs, el dissabte ens vam dedicar a visitar bodegues... Primer Bodegues Campillo, dinàrem al centre de Laguardia i cap a les Bodegues Marqués de Riscal! Xe, que bons estaven tots els vinets!!!
No tinguent prou, anem a assear-nos un poquet (féiem un poc d'olor d'estar tot el dia amunt i avall, clar!) i ens n'anem al "rovellet de l'ou", la Calle Laurel! Amb un ambient espectacular, molt bon menjar, molt bon beure i millor companyia!
Quan ja començava a fer-se tardet i ja estàvem rebentats de tot el dia sense parar, vam decidir anar a gitar-nos, per què de cop, vam recordar que el dia següent teníem un Mig-Ironman, xeeeeeeeee!!! hahaha


Carol, Pep, Ivan i Joanfe entrant al box!
Aplega la competi!
Diumenge de matí! Es comporten i no ens fan matinar massa. A les 9.00 és la primera eixida, a les 09.05 eixim els xics del Mig 


Abrasits abans d'entrar a l'aigua!

a les 10 li toca el torn a Carol en l'Sprint.


Carol amb el ganivet a la boca!
Anem fent metres dins el pantà i pareix que les 3 voltes no acaben mai...
Però abans que ens adonem ja estem donant-li pedals a la bici, peazo circuit, tot un puja baixa que no et deixa quasi agafar ritme! No obstant això, bona bici de tots, sobretot de Joanfe, que punxant i parant-se a arreglar la roda, li ix una mitja espectacular!!!
Aplega el circuit de córrer, circuit molt bonic pel centre de la ciutat i pels parcs, també creuem el riu Ebre un parell de vegades, però que calor fa, per favor!!!
Ivan en meta.
Acabem i a refrescar-nos tots!!! Molt contents de la paxangueta que acabem de fer, ens n'anem tot tranquilots a dinar... Sense mirar classificacions, sense adonar-nos que l'abrasit d'Ivan ha fet 3er de "Iaios"... Ara que ens envien la copa per SEUR!!!