Com cada competi, l'hora d'alçar-nos del llit, és com no ,
molt abrasida. A les 6:45 h al Fartelli.
Eren les 6:46 i el primer en arribar, Ivan Payà; si si si, he
dit bé el nom, Ivan el primer al Fartelli, es veu que no va pegar ull en tota
la nit.
Poc a poc van arribant abrasits al Fartelli i amb un vent que
la flipes, cap a Santa Pola que ens anem, mira que som gilipolles!!!!!
Un membre del club abans d'anar-nos-en, li entra caguera, però amb tanta
mala sort que el Fartelli encara està tancat. Joanfe i jo li veiem la cara un
poc descomposta però no li donem importància i enfilem l'autopista.
Arribant quasi al peatge, El suso dicho, no pot aguantar més
la caguera, i el tio va i para en la cuneta de l'autopista i s'arrea una
pandocà, que pareixia de cavall estrenyit. Ara bé, no sé encara en que es va
torcar, perquè va baixar del cotxe sense paper, però bé, ell sabrà el que va
fer.
Estem com no, superprompte a
Santa Pola, i de nou al tio d'Orba li pega un altre apretó, i no li se
ocurrix que pujar dalt un camió contenidor amb un bot sorprenent, i amolla de nou una
nova i caldosa pandocà, ara sí que portava paper a les mans, menys mal, perquè
dos cagaes sense torcar-se, és per a escaldar-se, jajajajajajaja.
Anem cap al castell pels dorsals, amb la sorpresa que Joanfe
ens havia prepart. Ens posa al dorsal d'Ivan ABRASIT, al de Vicent CULITO i al
de Mallol CUNYAO. Ens fem una foto de rigor i parem a fer-nos cafés, poliols,
herberos, conyacs... i a que no sabeu qui va anar de nou a fer de ventre? Ho
deixe a la vostra imaginació.
Anem als cotxes descarreguem, ens posem els dorsals amb un
vent que te cagas i a calfar.
A les 10:30 comença el tro de l'eixida, Soler i Torres amb el
marroquís i keniates i la resta al caixó de darrere tots juntets.
Al cap de poca estona ja estava la gent al grup que li
tocava, i rodant a velocitats que podia cadascú, tot el camí amb vent, o en
contra o de costat, mai a favor. No sé
però la ciclogènisis explosiva, anava en contra de tots els corredors, fent-nos
la mà a tots i totes.
Com no el nostre Soler, record, per darrere Torres, Ivan, Joanfe, Aparisi, Culito, Cunyao, La parelleta Rafa i Ricardo, Morera i
la nostra fèmina Isabel.
Al acabar la cursa ens reunim tots al box i anem a dutxar-nos.
Tot era un cul i una pelila, haguera vingut a correr l'enfermero de la revisió
del metge, s'haguera mort de gusssssssttttttt!!!!!! el tio maricónnnnnnn!!!!!!
I després el dinaret que ens vam pegar a vora del port.
Un dia bo, i com sempre tots formant una pinya, amb les
nostres animadores particulars que allí on anem ens segueixen i ens animen.
Elles són les que ens donen la força final per poder ser més abrasit en els metres
finals.
L'any que ve, més i millor...
